Fa unes setmanes ens despertàvem amb la trista notícia que a Manacor, durant la nit, un grup de persones varen torturar fins a matar (amb un sofriment extrem), a n’en Grisito. Un veïnat va cridar-los l’atenció, però veient que no els importava, va trucar a la policia local. Per desgràcia ja era tard i ara el moix és mort.
A causa de la detenció de dos joves majors d’edat, el debat sobre la penalització legal i l’enduriment de les lleis pel que fa a protecció animal s’ha encès. També s’ha revivat un vell debat sobre les penes als menors d’edat; el cas dels altres dos implicats en l’assassinat de Grisito.
Això ens trasllada a la situació actual: grups antiespecistes i protectores d’animals demanant l’enduriment de les lleis. Demanant penes de presó. Com anarquistes no podem demanar que ningú passi a ser client del negoci de les presons, ni dels centres de menors, que en la major part dels casos no fa sinó condemnar a una adultesa de més presó. Aquesta anàlisi parcial fa que oblidem que tenim un problema social que va molt més enllà. No entrarem a fer-li el joc a l’extrema dreta assenyalant culpables (ni que sigui dins el seu propi partit), per rentar-se la cara davant uns fets tan escandalosos mentre segueixen, per exemple, defensant les subvencions a la tauromàquia.
No podem fer entendre l’empatia a qui no la té, i a la vista queda patent que contràriament als nostres anhels, no tothom pot viure en societat respectant els altres, sobretot quan es tracta d’éssers indefensos i quan els fets demostren la vinculació entre l’oci i el sadisme a què han arribat aquest grup de joves. I és que en cap cas pensam que això pugui millorar dins una presó, més bé anar a pitjor.
Aquest no és l’únic cas de violència animal. I això només demostra la falta de conscienciació que tenim com a societat. I com a societat hauríem de rebutjar aquests comportaments, i evitar a tota costa que les persones amb aquest tipus de conducta puguin tenir accés o influència sobre els nostres infants o implicar-se en la política local.
Que aquestes persones vagin a presó no evitarà que demà un altre animal sofreixi, ni donarà una llar als animals abandonats. Només creant consciència evitarem més assassins. Només creant consciència hi haurà gent que ho impedeixi. És necessari que hi hagui una feina com a societat de conscienciació i acció contra la violència animal.
Aconseguir que una llei s’endureixi no vol dir, ni d’enfora que haguin resolt el problema, ja que l’estat utilitza el càstig per pal·liar els problemes que no sap com resoldre.
Castigar, sense educar, no és un camí per crear una societat millor.
Cap més #GRISITO
Col·lectiu Arrels, Setembre 2020